Alfabet grantha

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet grantha
Tipusescriptura natural, alfasil·labari, escriptures bràmiques i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüestàmil i sànscrit Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle VI Modifica el valor a Wikidata
Basat enPallava (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Gran Modifica el valor a Wikidata (343 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+11300-1137F Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet grantha (tàmil: க்ரந்த எழுத்து, Kranta eḻuttu; malaiàlam: ഗ്രന്ഥ ലിപി) és un alfabet de la família bràmica del sud de l'Índia, més concretament a Tamil Nadu i Kerala, aparegut entre els segles V i VI dC a partir del l'alfabet Tamil Brahmi. Aquest alfabet s'utilitzava per escriure textos sànscrits, inscripcions en plaques de coure i pedres en temples i monestirs hindús.[1][2] També s'utilitzava per al Manipravalam clàssic, un idioma que és una barreja de sànscrit i tàmil.[3] Posteriorment, va evolucionar vers l'alfabet grantha medieval o de transició, que es va mantenir en ús fins al segle xiv. Des del segle xiv i fins a l'actualitat s'utilitza un alfabet grantha modern i més evolucionat i una variant de l'alfabet Tulu-Malaiàlam per escriure els textos clàssics en sànscrit i llengües dravídiques. També s'utilitza per cantar himnes i a les escoles vèdiques tradicionals.[4]

Originat a partir de l'alfabet pal·lava, l'alfabet grantha està relacionat amb els alfabets tàmil i vatteluttu. L'actual alfabet malaiàlam de Kerala és un descendent directe de l'alfabet grantha.[2] Els alfabets del sud-est asiàtic i Indonèsia, com el tailandès i el javanès respectivament, així com els alfabets tigalari i del cingalès sud-asiàtics també deriven o estan estretament relacionats amb el grantha a través de l'alfabet pal·lava primerenc.[5][6][7]

Els hindús pro-britànics i d'alta casta del moviment purista tàmil de l'època colonial pretenien eliminar l'alfabet grantha i utilitzar exclusivament el tàmil. Segons Kailasapathy, aquest fet responia al nacionalisme tàmil i seria com un xovinisme regional.[8]

  1. Editors of Encyclopaedia Britannica. Grantha alphabet (Alternative title: Grantha script). Encyclopaedia Britannica, 1998. 
  2. 2,0 2,1 Richard Salomon. Indian Epigraphy: A Guide to the Study of Inscriptions in Sanskrit, Prakrit, and the other Indo-Aryan Languages. Oxford University Press, 1998, p. 40–42. ISBN 978-0-19-535666-3. 
  3. Giovanni Ciotti. Tracing Manuscripts in Time and Space through Paratexts. Walter De Gruyter, 2016, p. 62–63. ISBN 978-3-11-047901-0. 
  4. Singh, Upinder. A History of Ancient and Early Medieval India: From the Stone Age to the 12th Century (en anglès). Pearson Education India, 2008. ISBN 9788131711200. 
  5. J. G. de Casparis. Indonesian Palaeography: A History of Writing in Indonesia from the Beginnings to C. A.D. 1500. BRILL Academic, 1975, p. 12–17. ISBN 90-04-04172-9. 
  6. Patricia Herbert. South-East Asia: Languages and Literatures : a Select Guide. University of Hawaii Press, 1989, p. 127–129. ISBN 978-0-8248-1267-6. 
  7. Pierre-Yves Manguin. Early Interactions Between South and Southeast Asia: Reflections on Cross-cultural Exchange. Institute of Southeast Asian Studies, 2011, p. 283–285, 306–309. ISBN 978-981-4311-16-8. 
  8. K. Kailasapathy (1979), The Tamil Purist Movement: A Re-evaluation, Social Scientist, Vol. 7, No. 10, pp. 23-27

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search